La cerámica como pensamiento poético: trascender desde la acción, el espacio y el gesto
Portada del número 128 de anales del IIE
PDF

Palabras clave

Investigación basada en las artes
artes plásticas
cultura contemporánea
cerámica
estética

Cómo citar

Balanzà, Ricard. 2026. «La cerámica Como Pensamiento poético: Trascender Desde La acción, El Espacio Y El Gesto». Anales Del Instituto De Investigaciones Estéticas 48 (128):201-26. https://doi.org/10.22201/iie.18703062e.2026.128.2973.

Resumen

La cerámica artística contemporánea integra fundamentos espaciales, materiales y conceptuales que permiten comprender su dimensión estética y civilizatoria. El análisis de las obras de Maria de Cervelló Bofill (Barcelona, 1937-2021), Evarist Navarro (Castellón de Rugat, 1959-2014) y Miquel Barceló (Felanich, 1957), revela diversas perspectivas: la visión poética, la construcción del pensamiento y el nexo humanizador. Estas ideas destacan el tránsito, la trascendencia y la perpetuidad como valores simbólicos, donde arte y pensamiento estético tratan el anhelo humanista de existencia y la aprehensión del cosmos.

https://doi.org/10.22201/iie.18703062e.2026.128.2973
PDF

Citas

Fuentes bibliográficas

Aguilar, Inma. Evarist Navarro: Cadascú al seu lloc II. Valencia: Ajuntament de València, 1998.

Barceló, Miquel. La arcilla, la obra escultórica: Pintura. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2013.

Barceló, Miquel, y Agustí Torres. Miquel Barceló: La catedral bajo el mar. Barcelona: Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 2005.

Bofill, Maria. Maria Bofill: Cerámica. Madrid: Espacio Jordana, 2011.

Bohigas, Oriol. Proceso y erótica del diseño. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1972.

Bonet, José Manuel. “La arquitectura del temblor.” En Evarist Navarro. Castelló de la Plana: Galeria Cànem, 1996.

Bru, Ricard. “Empremtes d’un art primordial.” En Barceló: Tots som grecs. Barcelona: Fundació Catalunya La Pedrera, 2024.

Butler, Judith. ¿Quina mena de món és aquest? Barcelona: Arcàdia, 2022.

Casanovas, Maria Antonia. “L’art de Maria Bofill”. En Maria Bofill: Porcellanes. Barcelona: Sala d’Art Artur Ramon, 1989.

Cirlot, Juan Eduardo. El espíritu abstracto: Desde la prehistoria a la edad media. Barcelona: Labor, 1970.

Escalas, Maria del Mar. “La acción transformadora de la piel cerámica: Miquel Barceló en la Catedral de Mallorca (2006–2007).” En Vestir la arquitectura. XXII Congreso Nacional de Historia del Arte. Burgos: Universidad de Burgos, 2019.

Focillon, Henri. La vida de las formas. Madrid: Xarait, 1983.

Gambús, Mercè. “Miquel Barceló y la reforma de la capilla del Santísimo: Una intervención contemporánea en la catedral de Mallorca”. En I Actas del Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea: Arquitectura de lo sagrado. Memoria y proyecto, editado por Esteban Fernández-Cobián. A. Coruña: Universidad da Coruña, 2007.

Jarque, Vicente. “El cuerpo en la experiencia”. En Paco de la Torre / Evarist Navarro. Becaris Alfons Roig. Valencia: Centre Cultural La Beneficència, 1998.

Jarque, Vicente. “Materia, cuerpos y arquitecturas”. Cuadernos del IVAM, núm. 17 (2011): 72–77.

Lane, Arthur. Style in Pottery. Nueva York: Faber, 1973.

Lévi-Strauss, Claude. La alfarera celosa. Barcelona: Paidós, 1986.

Leyún, Maite. Estudio de los usos de la cerámica en las prácticas artísticas contemporáneas. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2017. https://addi.ehu.es/bitstream/handle/10810/24051/TESIS_LEYUN_ORRICO_MAITE.pdf

Madola. “Menos es más.” En Maria Bofill: Laberints. Argentona: Museu del Càntir d’Argentona, 2003.

Ministerio de Cultura, y Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Maria Bofill i l’art de la porcellana. Valencia: Museu de Ceràmica de Barcelona/Museo Nacional de Artes Suntuarias González Martí, 2010.

Navarro, Evarist. "Materia y gesto en un proceso escultórico: Análisis de una instalación". Tesis doctoral no publicada, Valencia: Universitat Politècnica de València, 1991.

Navarro, Evarist. “Fragmentaciones nómadas.” En Cerámica fin de siglo, coordinado por Román de la Calle. Valencia: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 1999.

Navarro, Pío J. Sociedades, pueblos y culturas. Madrid: Salvat, 1984.

Ordine, Nuccio. La utilidad de lo inútil: Manifiesto. Barcelona: Acantilado, 2023.

Permanyer, Lluís. “Antoni Gaudí, l’home.” En La Pedrera: Gaudí i la seva obra. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya, 2004.

Pujadas, Anna. Muntanyes de l’ànima de Maria Bofill. Montserrat: Museu de Montserrat, 2018.

Romaní, Maria. “Maria Bofill: L’essència de la porcellana”. Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, núm. 168 (2008): 20–21.

Seseña, Natacha. Barros y lozas de España. Madrid: Prensa Española; Magisterio Español, 1976.

Schopenhauer, Arthur. El amor, las mujeres y la muerte. Madrid: Edaf, 2007.

Tatarkiewicz, Wladyslaw. Historia de las seis ideas. Madrid: Tecnos, 1997.

Ulpiano, Rosa. “La materia de los sueños: Edificaciones en una enigmática poética en clave mediterránea”. En Maestros de la cerámica y sus escuelas: María Bofill. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza/Taller-Escuela Cerámica de Muel, 2014.

Walters, Joseph, y Howard Gardner. Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós, 2019.

Wilde, Oscar. De profundis. Madrid: Siruela, 2012.

Yvars, José Francisco. “Arabescos: Entre la memoria y la experimentación.” En Evarist Navarro: La construcción de la memoria. Valencia: IVAM Institut Valencià d’Art Modern, 2011.

Zacarés, Amparo. “Arte contemporáneo: Oportunidad y esperanza ante un pasado truncado.” En L’Art mou molt a pensar: Diàlegs de prop i lluny des de la llibertat, la identitat i la independència, coordinado por Ricard Silvestre. Valencia: Universitat de València, 2019.

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.